CLASSIFICACIÓ DELS ESPORTS I ELS ASPECTES TÀCTICS DELS ESPORTS COL·LECTIUS

CLASSIFICACIÓ DELS ESPORTS

Els esports alternatius

Són aquells que no es troben als cercles tradicionals. Reben aquest nom per ser diferenciats dels esports tradicionals i convencionals adquirint un toc de modernitat i depenent de l'àmbit des del qual es defineixi, pot abastar una àmplia gamma d'activitats.

Es poden practicar en el mitjà escolar, per escasses i inadequades que siguin les instal·lacions ja que permeten fàcilment la improvisació de les mateixes.
Presenten un fàcil aprenentatge des de la seva iniciació. Són habilitats senzilles que provoquen immediatament el pas a una situació real de joc, en les quals a més de perfeccionar-les, es diverteixen.

Es poden practicar sense distinció de sexe i edat, ja que el nivell de tot el grup sol ser bastant homogeni sent la coeducació un dels valors a destacar en l'ocupació d'aquests continguts. Es poden practicar sense tenir en compte el nivell de destresa de cada participant, almenys en la fase d'iniciació, sobretot, si s'elimina l'element competitiu. La seva intensitat és moderada, es valora més la dimensió cooperativa que la competitiva.



La tàctica als esports d'equip.

En els esports col·lectius totes les accions vénen determinades per una solució tàctica donada la relació existent en el joc entre els diferents components: companys, adversaris, espai, la pilota, les metes i el reglament.

La tàctica es pot definir com totes les accions motrius intel·ligents, enllaçades entre companys amb ajust temporal, resultat de l'observació de situacions prèvies de companys, adversaris, pilota, adequant-se a les regles del joc.

Consisteix en l'ús intel·ligent de la tècnica. En aquests esports la tàctica la podem dividir en tàctica individual i col·lectiva d'atac i tàctica individual i col·lectiva de defensa.

La Tàctica Individual és el conjunt d'accions, responsabilitat d'un jugador, per donar solució als problemes que se li plantegen en el joc. Està molt unida a l'aspecte relacional de les accions del joc, a la interacció motriu (positiva i negativa). És doncs, la base de la tàctica col·lectiva, existint una relació directa: quant millor sigui la tàctica individual dels jugadors d'un equip, millor serà la tàctica col·lectiva d'aquest equip.

Els objectius de la tàctica en l'esport són:
Distribuir racionalment les forces al llarg de la competició.
Realitzar accions per aconseguir avantatge.
Respondre a les accions dels contrincants.


La tàctica en aquest tipus d'esports pot ser ofensiva o defensiva, cal distingir ambdues situacions i triar l'opció tècnica més apropiada per a cada cas.


Així, podem parlar de:
Tàctica en l'equip que posseeix la pilota per intentar conservar-ho, progressar cap a la meta i aconseguir un tanto.

Tàctica en l'equip que no té la pilota i ha d'intentar recuperar-ho, evitar la progressió dels contrincants cap a la seva meta i que aconsegueixin un tanto.
Principis Tàctics ofensius:

Desmarcament
Creació d'espais lliures
Les diferents formes d'atacar (Atac directa, Contraatac...)
Desdoblaments

Principis Tàctics defensius:

Replegaments
Basculació
Marcatge